PLATER

Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica

És el pla del Govern de Catalunya que decideix on i quanta energia renovable s’ha d’instal·lar a cada comarca del país per assolir els objectius energètics del 2050. No es tracta d’un pla orientatiu: el PLATER té rang legal superior als plans urbanístics municipals, de manera que, si hi ha contradicció, preval per sobre de les decisions dels ajuntaments.

El pla distingeix entre zones aptes i no aptes per a instal·lacions solars i eòliques. Tot i que es proclama que es donarà prioritat als edificis i als sòls ja degradats, la realitat és ben diferent.

La gran majoria de la potència prevista s’instal·larà en sòl no artificialitzat, és a dir, en terres agrícoles, forestals i espais naturals.

Diuen que és energia verda. Però qui guanya i qui perd? Les grans elèctriques s’emporten els beneficis. Els pobles s’emporten el soroll, la pèrdua de paisatge i la destrucció del territori. Això no és transició justa.

El PLATER es basa en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), que estableix la necessitat d’instal·lar una potència total de 61.862 MW de fonts renovables.

D’acord amb el document facilitat per la Generalitat de Catalunya, més de 42.500 MW —quasi el 70% de tot l’objectiu— s’ha de situar en sòls no artificialitzats: camps, boscos i territori rural.

Com afecta el territori rural?

Malgrat el discurs de prioritzar edificis i sòls artificialitzats, les xifres del PLATER mostren una realitat molt diferent:

Per a la fotovoltaica a terra, el Pla estima una ocupació efectiva d’1% del territori català (aprox. 314 km²), amb el 77,5% del sòl exclòs per criteris ambientals o agràris —però el 22,5% restant, catalogat com a «apte», suposa milers de quilòmetres quadrats de territori rural.
Per a l’eòlica terrestre, el 82% del territori queda exclòs, però la zona prioritària restant (18%) és tota zona prioritària sense excepció: no hi ha marge de selecció més acotada.
El propi document reconeix que els conreus herbacis representen el 41,4% de les zones fotovoltaiques prioritàries, i els oliverars i vinyes el 22,6% de les eòliques.

Comarques més afectades per l’eòlica i la fotovoltaica

El PLATER distribueix els objectius per comarques. Les que han d’assumir una càrrega molt superior a la mitjana inclouen:

Anoia, Garrigues, Segrià, Noguera, Segarra, Conca de Barberà, Urgell, Pla d’Urgell: el Pla preveu que concentrin el 57% de tota la potència eòlica i fotovoltaica terrestre de Catalunya.
Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre): comarques amb alta afectació eòlica, amb municipis com Batea, Flix, Tivissa o Tortosa entre els 24 amb major superfície eòlica prevista.
Comarques gironines (Pla de l’Estany, Gironès): municipis com Viladasens i Vilademuls figuren entre els percentualment més afectats de tot Catalunya.

La contradicció fonamental

El principi de cohesió territorial diu que l’esforç s’ha de repartir de manera «transparent i justa». Però les dades del Pla mostren que el 57% de la potència terrestre es concentra en vuit comarques de ponent i centre del país. La qüestió és: justa per a qui?

El principi de participació local reconeix que «és imprescindible comptar amb la visió que poden aportar les administracions i la ciutadania locals». Però més de 180 ajuntaments d’una trentena de comarques han demanat la suspensió del PLATER, denunciant que el pla s’ha fet «d’esquena a la població».

Les línies d’alta tensió: un impacte silenciat

El PLATER també planifica els passadissos per a les noves línies d’alta tensió necessàries per transportar l’energia generada al territori fins als centres de consum (l’àrea metropolitana de Barcelona). Això implica:

Noves infraestructures d’alta tensió (>36 kV) creuant zones rurals
Torres de molt alta tensió com les de la imatge que encapçala aquesta pàgina
Impacte visual, paisatgístic i sobre la salut dels veïns i veïnes

Les comunitats rurals hauran de suportar no tan sols les plantes de generació, sinó també totes les infraestructures d’evacuació fins a la xarxa.

QUÈ DEFENSEM?

Des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, reconeixem la necessitat urgent d’accelerar les energies renovables i combatre l’emergència climàtica. Però, exigim que aquesta transició sigui realment justa, i no una nova forma d’extractivisme sobre els territoris rurals.

El que reclamem:

1. Prioritat real —no declarada— als sòls artificialitzats. Milers d’hectàrees de cobertes industrials, aparcaments, polígons i sòl degradat resten sense aprofitar. Cal que el Pla estableixi mecanismes vinculants per esgotar aquest potencial abans d’ocupar sòl agrari o natural.

2. Sobirania alimentària com a línia vermella. El sòl agrícola fèrtil no és una «zona d’acollida d’energies renovables». És la base de la nostra sobirania alimentària. Cap pla energètic pot ignorar aquesta realitat.

3. Participació real i vinculant dels territoris. No és acceptable aprovar un pla que afecta milers d’hectàrees rurals sense un procés participatiu que doni veritable poder de decisió als municipis i a les comunitats locals.

4. Límits reals als macroprojectes. Les grans plantes de centenars de megawatts al servei de les empreses elèctriques no poden equiparar-se a les comunitats energètiques locals. Cal prioritzar el model de petita escala, distribuït i participatiu.

5. Revisió profunda del model territorial. El PLATER, en la seva formulació actual, no és un instrument de justícia territorial: és un pla de planificació tecnocràtica al servei de l’objectiu energètic, sense prou contrapesos per protegir els territoris que n’han de suportar el cost.