MOBILITZA’T!

Vulguem-ho o no, Catalunya és avui una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i està integrada al seu sistema elèctric. Segons el rànquing IRENA (International Renewable Energy Agency) el 2023 Espanya se situava com el 7è estat del món en potència eòlica i fotovoltaica instal·lada i el 8è en el total de capacitat renovable.

El 2024 Espanya ja havia arribat al 57% de la generació elèctrica amb fonts renovables d’acord amb les dades de Red Eléctrica de España, i el març de 2025 es va arribar a un màxim de 61,6% arribant al límit d’integració com es va poder comprovar amb l’apagada general del 28 d’abril passat. Tot això en un context de decreixement de consum elèctric del 12% des del 2008, quan es va arribar al màxim històric i complint ja de sobra l’objectiu fixat per Europa pel 2030 del 42,5% de producció renovable pels estats membres, almenys en el sector elèctric i ara amb marge per millorar altres sectors energètics. Ja som líders.

Tenint això en compte, caldria esperar que els governs de Catalunya aprofitessin aquest marge de compliment europeu i de saturació del sistema elèctric estatal per reflexionar i avançar cap a una implantació d’energies renovables de manera justa i solidària, respectant els drets dels territoris i de les persones afectades, i pensant sempre en l’interès públic i en un benefici social real.

L’any 2018, la Sindicatura de Greuges ja va advertir de la conflictivitat que generava la implantació de renovables. El maig del 2021 va emetre la Resolució de l’expedient AO-00080/2021, on demanava una moratòria “com és habitual quan l’administració endega un procés de planificació, i mentre duren les fases de redacció i aprovació del pla”.

Avui encara no disposem del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), ni redactat ni aprovat. Tot i això, els territoris més afectats es veuen sotmesos a una proliferació de macroprojectes que es tramiten sense planificació sectorial i sense criteris clars per complir la legislació vigent. De fet, sovint s’hi vulnera la normativa sense cap mena de ponderació objectiva. En aquest sentit, cal destacar l’article 19 de la Llei 16/2017 del canvi climàtic de Catalunya, que determina que la implantació d’energies renovables ha de seguir el model de generació distribuïda, aprofitant espais alterats, aproximant la producció al consum i implicant la ciutadania en la producció i distribució d’energia. Res d’això s’està complint vuit anys després d’aprovar aquesta llei.

I quan arribi el PLATER —si és que arriba—, ja no podrà evitar “la concentració en determinades zones i assegurar la compatibilitat amb altres usos del sòl”. Tampoc podrà “facilitar la tramitació administrativa dels projectes d’energies renovables”, perquè ja s’ha facilitat tot als promotors. I encara menys podrà “fomentar la participació de la ciutadania en la definició del model energètic”, ja que aquest s’està imposant d’esquena als territoris i a la seva gent.

Cinc comarques —la Conca de Barberà, el Segrià, la Terra Alta, l’Anoia i les Garrigues— concentren més del 50% de tota la potència renovable autoritzada i en tràmit. Les línies d’evacuació, sobredimensionades, converteixen el present i futur d’aquestes comarques en l’equivalent d’una colònia esclavitzada al servei d’oligopolis i de la metròpolis, amb conseqüències devastadores.

L’únic actor que pot i ha d’aturar aquesta situació és el legislador i el govern: el Parlament i la Generalitat de Catalunya. Malgrat això, la intenció declarada del govern Illa i de la majoria dels partits és, precisament, facilitar encara més els tràmits als promotors, amb modificacions ad hoc de la normativa ambiental i urbanística sota la pàtina d’un suposat interès públic.

Cap d’aquests macroprojectes, però, és d’interès públic real. No aporten res positiu a l’economia local ni donen servei als municipis afectats. Ben al contrari: vulneren la protecció del sòl, posen en risc la sobirania agroalimentària, destrossen els paisatges i bloquegen el desenvolupament rural diversificat. Tot plegat aprofundint en el desequilibri camp-ciutat i contribuint a l’abandonament del camp.

A més, cap d’aquests projectes s’ubica en sòl ja degradat o antropitzat: tots malmeten directament el medi rural. I per si no fos prou, l’administració admet la tramitació fragmentada dels projectes per amagar-ne els impactes ambientals acumulatius reals.

La desconsideració i destrucció que acompanyen la implantació de les renovables a Catalunya xoquen frontalment amb el relat mediàtic que ens bombardeja dia i nit. Es ven una transició energètica necessària i beneficiosa, però sense explicar mai el “com” ni els canvis destructius que comporta actualment. Aquesta maquinària propagandística serveix per amagar una realitat nefasta a ulls de la majoria de la població catalana i espanyola.

Als territoris afectats ho sabem: el nostre problema no són els negacionistes del canvi climàtic. Són, més aviat, els defensors mediàtics del canvi climàtic des dels despatxos de la metròpoli i els centres de poder. Mitjans i institucions actuen sovint en connivència amb els lobbies energètics i amb els fons d’inversió multinacionals, convertint la transició energètica en una grollera paròdia sense cap benefici real per a la societat.

Cap representant de la ciutadania, cap polític honrat —sigui del color que sigui— pot permetre que això continuï, ni a Catalunya ni a Espanya.

Cal aturar-ho, repensar-ho i reflexionar-hi!

No som, no volem i no podem ser els veïns pobres de Catalunya. Ni convertir-nos en un país dominat per màfies que s’aprofiten sense escrúpols del canvi climàtic.

Per tot això:

Demanem a la Sindicatura de Greuges un nou informe i un pronunciament contundent i més radical, basat en els incompliments de les recomanacions anteriors.

Demanem una moratòria efectiva de tots els projectes d’energia renovable fins a l’aprovació i entrada en vigor del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER).

Publicamos versión en castellano entre hoy y mañana (09/09/2025)